| Pytanie   | Odpowiedź   | |||
|---|---|---|---|---|
| Fet de faltar a la feina quan s'hi ha d'estar present.  | absentisme laboral (loc.)   absenteeism / absentismo laboral L'absentisme laboral és manifest els dilluns al matí. | |||
| Referit a l'art, que no representa objectes, persones, paisatges, etc. d'una manera concreta i tangible.  | abstracte, abstracta (adj.)   abstract / abstracto, abstracta Fa uns dibuixos molt abstractes: línies, formes circulars, quadrades. Ningú no sap què signifiquen. | |||
| Al final de.  | a les acaballes de (loc.)   towards the end of / a finales de Aniol Todrà naixé a les acaballes de 1941, quan només faltaven vuit dies perquè s'acabés l'any. | |||
| Acabar malament.  | acabar com el rosari de l'aurora (loc.)   end badly / acabar como el rosario de la aurora | |||
| Que té forma de campana.  | acampanat, acampanada (adj)   bell-shaped / acampanado, acampanada | |||
| Que es pot considerar prou bo.  | acceptable (adj.)   acceptable / aceptable Tot i la crisi, aquesta empresa ha obtingut uns guanysacceptables. | |||
| Estar d'acord amb una idea, un assumpte, una proposta d'algú altre.  | acceptar (v.)   accept, agree / aceptar Van oferir-li de formar part de l'expedició a l'Everest i vaacceptar encantat. | |||
| Conjunt d’actuacions que es fan en un equipament o en un entorn per facilitar-hi l’accés a les persones amb mobilitat reduïda.  | accessibilitat (f.)   accessibility (for the disabled) / accesibilidad Cal millorar l'accessibilitat en aquest edifici: col·locar-hi rampes, baranes, etc. | |||
| Que és propi del moment present.  | actual (adj.)   current / actual Els diaris expliquen fets actuals. | |||
| Que serveix per allò que volem; que s'adiu amb una altra cosa; que és convenient.  | adequat, adequada (adj.)   suitable, appropriate / adecuado, adecuada Un vestit llarg de color negre és adequat per sortir de nit. | |||
| Període de la vida entre la infància i la joventut.  | adolescència (f.)   adolescence / adolescencia Als quinze anys estàs en plena adolescència. | |||
| Hormona que segrega el cos davant d'una situació de perill.  | adrenalina (f.)   adrenalin / adrenalina Després de saltar pel pont, encara que anés ben lligada, em va pujar l'adrenalina. | |||
| Turisme que es fa a les zones rurals.  | agroturisme (m.)   rural tourism, country holidays / agroturismo Per descansar prefereixo fer agroturisme que anar a la platja. | |||
| Joia que es col·loca al pit mitjançant una agulla.  | agulla de pit (f.)   brooch / broche | |||
| Estar preocupat o angoixat pel que pugui succeir.  | estar amb l'ai al cor (loc.)   have one's heart in one's mouth / estar con el corazón en un puño L'Oriol està amb l'ai al cor perquè no sap si les coses li aniran bé. | |||
| Trobar-se en una situació difícil, especialment de caràcter econòmic.  | estar amb l'aigua fins al coll (loc.)   be in deep water / estar con el agua al cuello La crisi econòmica fa que moltes empreses estiguin amb l'aigua fins al coll. | |||
| Terreny pla i pantanós, sovint situat vora la costa.  | aiguamoll (m.)   marsh, wetland / marisma, ciénaga, pantanal A l'aiguamoll de la comarca hi ha moltes espècies d'ocells. | |||
| Barreja de pluja i de neu.  | aiguaneu (f.)   sleet / aguanieve Ahir vam anar a la muntanya. No va nevar, però sí que va caure aiguaneu. | |||
| Referit al preu, que és molt econòmic, que ofereix un bon descompte.  | ajustat, ajustada (adj.)   cheap, economical / ajustado, ajustada | |||
| Que sorprèn positivament, que causa una forta impressió.  | al·lucinant (adj.)   amazing / alucinante L'espectacle de música i llum va ser al·lucinant. | |||
| Eina semblant a unes tisores amb les puntes quadrades que es fa servir per tallar o doblegar cables, filferro, etc.  | alicates (f.pl.)   pliers / alicates | |||
| Que ofereix la possibilitat d'elegir entre coses diferents de les establertes o habituals.  | alternatiu, alternativa (adj.)   alternative / alternativo, alternativa Les energies alternatives són una solució a la manca de petroli. | |||
| Que és entretingut, que fa passar una bona estona.  | amè, amena (adj.)   pleasant / ameno, amena És un llibre molt amè; és llarg, però l'he llegit en una tarda. | |||
| Peça de vestir amb mànigues i solapes que es posa a sobre d'una camisa o d'un jersei i que es corda per davant.  | americana (f.)   jacket / americana | |||
| Que té forma d'ametlla.  | ametllat, ametllada (adj.)   almond-shaped / almendrado, almendrada | |||
| Que és extens, per la seva varietat.  | ampli, àmplia (adj.)   wide / amplio, amplia Avui dia, hi ha una àmplia oferta d'activitats per a la canalla a molt bon preu. | |||
| Sentiment de malestar, por i preocupació alhora.  | angoixa (f.)   anxiety / angustia Quan a les nou del vespre van arribar al refugi, em vaig treure l'angoixa de sobre. | |||
| Que combat l'estrès.  | antiestressant (adj.)   anti-stress / antiestresante Els massatges i els banys tenen propietatsantiestressants. | |||
| Que emociona intensament.  | apassionant (adj.)   thrilling / apasionante Trobo que la novel·la històrica és apassionant. | |||
| Manca d'interès o entusiasme pel que es fa.  | apatia (f.)   apathy / apatía Sembla que no estava gens interessat en el projecte, perquè quan li ho vam proposar va mostrar una granapatia. | |||
| Tenir estimació a algú.  | apreciar (v.)   appreciate, esteem / apreciar | |||
| Arribar a conèixer o a saber fer alguna cosa.  | aprendre (v.)   learn / aprender Avui a classe hem après l'ús del present de subjuntiu. | |||
| Procés per arribar a conèixer o a saber fer alguna cosa.  | aprenentatge (m.)   learning / aprendizaje L'aprenentatge d'una llengua ha de ser constant. | |||
| Notes que es prenen per recordar les explicacions d'un professor o d'una professora.  | apunts (m.pl.)   notes / apuntes Em deixaràs els apunts de la classe d'ahir? | |||
| En aquests moments.  | ara per ara (loc.)   just now, right now / por ahora | |||
| Armilla d'algun color fluorescent que la gent es posa per ser vista de lluny, sobretot quan es camina per una carretera transitada.  | armilla reflectora (f.)   reflective jacket / chaleco reflectante | |||
| Joia o adorn que es du al lòbul de l'orella.  | arracada (f.)   earring / pendiente | |||
| Commoure, emocionar.  | arribar al cor (loc.)   touch one's heart, move one / emocionar, conmover La pel·lícula que em vas recomanar em va arribar al cor: a estones reia i a estones plorava. | |||
| Caragolat en forma d'espiral.  | arrissat, arrissada (adj.)   curly / rizado, rizada | |||
| Referit al nas, tirat cap amunt.  | arromangat, arromangada (adj.)   turned-up (nose) / arremangado, arremangada | |||
| Que està fet a mà o a la manera tradicional.  | artesà, artesana (adj.)   hand-crafted, traditionally-made / artesano, artesana | |||
| Material obtingut del petroli amb què es cobreix el terra dels carrers i les carreteres.  | asfalt   asphalt, tarmac / asfalto L'asfalt era ple de brossa: burilles, papers, plàstics... Ningú no té cura dels carrers en aquesta ciutat. | |||
| Electrodomèstic que xucla la brutícia, la pols, etc., i que s'utilitza per a netejar la casa, l'interior dels vehicles, etc.  | aspiradora (f.)   vacuum cleaner / aspirador | |||
| Despertar interès.  | atreure (v.)   attract / atraer Fa temps que té ganes de fer un viatge a l'Orient, perquè l'atreuen els països exòtics. | |||
| Que no és fals ni falsificat.  | autèntic, autèntica (adj.)   authentic / auténtico, auténtica Aquesta joia és una imitació. No és pas autèntica. | |||
| Text breu que s’adreça a un públic més o menys ampli per informar d’un fet o d’un esdeveniment que no és habitual.  | avís (m.)   announcement / aviso | |||
| Que no és divertit, que no és interessant, que es fa pesat.  | avorrit, avorrida (adj.)   boring / aburrido, aburrida Em vaig adormir mirant aquella obra de teatre. No tenia pas son, però és que era tan avorrida... | |||
| Situació en la qual un treballador o treballadora atura la seva activitat laboral a causa d’un accident o d’una malaltia. El metge li fa la baixa.  | baixa laboral (loc.)  | |||
| Festa en què la gent va a ballar. També, el local on es fa elball.  | ball (m.)   dance, dance hall / baile | |||
| Dansa folklòrica catalana que consisteix a colpejar pals de fusta al ritme de la música.  | ball de bastons (loc.)   traditional stick dance / baile de bastones El ball de bastons és una dansa típica de festa major. | |||
| Establiment, especialment un hotel, situat a prop d'una font d'aigües termals i medicinals.  | balneari (m.)   spa / balneario El balneari, a part dels banys termals, ofereix massatges. | |||
| Que té un preu baix; que és assequible econòmicament.  | barat, barata (adj.)   cheap / barato, barata El vol a Amsterdam és molt barat. Només costa 30 euros anada i tornada. | |||
| Bata de roba de tovallola que es fa servir quan se surt del bany.  | barnús (m.)   bathrobe / albornoz | |||
| Pal de fusta que serveix per repenjar-se quan es camina.  | bastó (m.)   stick / bastón El meu avi necessitava un bastó per caminar. | |||
| Lluitar per aconseguir una cosa.  | batallar (v.)   battle, struggle / batallar Després de batallar durant molts mesos, l'associació ecologista Costa Amunt va aconseguir aturar un projecte urbanístic que pretenia edificar a primera línia de mar. | |||
| Electrodomèstic que serveix per batre els aliments.  | batedora elèctrica (f.)   hand blender / batidora eléctrica | |||
| Pagament parcial del salari per endavant o abans del termini establert.  | bestreta (f.)   advance / adelanto En Josep ha demanat una bestreta a l'empresa perquè aquest mes ha tingut moltes despeses. | |||
| No poder escapar d'una situació desagradable.  | haver begut oli (loc.)   had it, be in trouble / estar perdido En Joan ja ha begut oli: ha dit una mentida al seu cap i l'han descobert. | |||
| Vestit de bany femení de dues peces.  | biquini (m.)   bikini / biquini | |||
| Que diu a tothom allò que hauria de mantenir en secret.  | bocamoll, bocamolla (adj.)   indiscreet / bocazas | |||
| Sortir una persona d’un lloc amb la intenció d'esbargir-se o expulsada per algú a qui fa nosa.  | anar a escampar la boira (loc.)   take a walk, get some fresh air / ir a tomar el aire | |||
| Sac que serveix per guardar objectes personals com la cartera, el telèfon mòbil, etc.  | bossa de mà (f.)   handbag / bolso | |||
| Trobada en què es prepara i es menja botifarra a la brasa.  | botifarrada (f.)   barbecue where sausages are eaten / butifarrada | |||
| Cordialment, amb actitud acollidora.  | amb els braços oberts (loc.)   with open arms / con los brazos abiertos Si algú ens vol ajudar, el rebrem amb els braços oberts. | |||
| Interjecció que serveix per felicitar algú o per expressar aprovació, satisfacció, etc.  | bravo (interj.)   bravo / bravo Bravo, ho has fet molt bé! | |||
| Llit per a bebès que es pot balancejar.  | bressol (m.)   cradle / cuna | |||
| Que té moltes qualitats positives; que destaca en el seu gènere.  | brillant (adj.)   brilliant / brillante L'última pel·lícula d'aquest director és brillant. | |||
| Que sempre busca motius de discussió.  | busca-raons (adj. i m. i f.)   quarrelsome / pendenciero L'Àlex es va barallar amb la noia de comptabilitat. Cada dia té una baralla. És un busca-raons. | |||
| Jaqueta esportiva, generalment de cuir.  | caçadora (f.)   battle jacket / cazadora | |||
| Que mai no sap què ha de fer, que li costa prendre decisions.  | cagadubtes (adj.)   hesitant person, indecisive / indeciso, indecisa | |||
| Que dubta molt a l'hora de prendre decisions.  | cagadubtes (m. i f.)   indecisive person / indeciso No sé si fer truita, ous ferrats o ous remenats... Ai, per què sóc tan cagadubtes? | |||
| Peça de roba interior femenina que cobreix des de la cintura fins als engonals.  | calces (f.pl.)   panties / bragas | |||
| Trobada en què es preparen i es mengen calçots.  | calçotada (f.)   barbecue where calçots – onion shoots – are eaten / calçotada | |||
| Peça de roba interior masculina que cobreix des de la cintura fins als engonals.  | calçotets (m.pl)   underpants / calzoncillos | |||
| Estat de benestar i tranquil·litat.  | calma (f.)   calm, peace and quiet / calma En aquell establiment hi havia una calma i un silenci... res a veure amb Barcelona. | |||
| En un lloc, que hi fa calor.  | calorós, calorosa (adj.)   hot / caluroso, calurosa És un lloc calorós. A l'estiu les temperatures poden arribar als 50 graus. | |||
| Escapar-se corrents.  | fugir cames ajudeu-me (loc.)   run away as fast as one's legs can carry one / como alma que lleva el diablo | |||
| Peça de roba femenina semblant a un vestit que es porta per dormir.  | camisa de dormir (f.)   nightdress / camisón | |||
| Camisa, generalment de punt, amb coll en forma de punta sense peu de coll.  | camisa polo (f.)   (polo) shirt / polo | |||
| Conjunt d'infants.  | canalla (f.)   kids / niños La canalla es passa el dia jugant al carrer. | |||
| Composició musical per ser cantada que consta de lletra i música.  | cançó (f.)   song / canción Quan sento aquesta cançó, em vénen ganes de ballar. | |||
| Popularment, augmentar la velocitat o la intensitat amb què es fa alguna cosa.  | fotre canya (a alguna cosa) (loc.)   hurry up, go for it / dar caña Fot-li canya! Si no t'espaviles, no acabaràs la feina a temps. | |||
| Figura folklòrica que desfila a les cercaviles, amb un cap de cartró molt gros que fa que la persona que el porta tingui el cos molt curt, com una mena de nan.  | capgròs (m.)   bighead (traditional festive character) / cabezudo En Quimet va espantar-se quan un capgròs se li va acostar durant la cercavila de festa major. | |||
| Agradar molt, exercir una atracció forta.  | captivar (v.)   captivate / cautivar És un autor que sap com captivar el públic: cada novel·la que escriu és un èxit de vendes. | |||
| Pegar algú, especialment fent que la cara li quedi marcada.  | fer una cara nova a algú (loc.)   smack someone's face in / hacerle una cara nueva a alguien A en Jordi li van fer una cara nova en la baralla de l'altra nit. | |||
| Que és passat de moda i és ridícul.  | carrincló, carrinclona (adj.)   antiquated, twee / ramplón, ramplona La majoria de cançons romàntiques són molt carrinclones. | |||
| Estar atent.  | estar al cas (loc.)   be on the ball / estar en todo És difícil enganyar la Raquel perquè està al cas de tot. | |||
| Torre humana formada per persones que s'enfilen sobre les espatlles d'altres persones.  | castell (m.)   human tower (traditional festive activity) / castillo En les celebracions populars catalanes, és molt habitual veure-hi castells. | |||
| Focs artificials que es fan amb motiu d'una festa.  | castell de focs (loc.)   firework display / fuegos artificiales El castell de focs se sol fer l'últim dia de la festa major. | |||
| Persona que participa en les colles castelleres que fan les torres humanes anomenades castells.  | casteller (m.), castellera (f.)  | |||
| Persona que parla català.  | catalanoparlant (adj.)   Catalan-speaking / catalanoparlante La majoria dels meus amics són catalanoparlants. | |||
| Llista ordenada de coses agrupades d'acord amb unes característiques comunes.  | catàleg (m.)   catalogue / catálogo He rebut un catàleg de venda de roba per correu. Vols que ens el mirem? | |||
| Referit a una persona, produir una reacció de simpatia.  | caure bé (loc.)  | |||
| Referit a una persona, produir una reacció d'antipatia.  | caure malament (loc.)   leave a bad impression / caer mal No suporto aquella actriu tan egocèntrica. Només vol que parlin d'ella tot el dia. Em cau calament. | |||
| Pati interior d’un edifici que dóna llum a les habitacions interiors.  | celobert (m.)   inside court / patio de luces Se sent una olor molt forta aquí al costat. Avisa la veïna pel celobert! | |||
| Dit d'una peça de roba que s'ajusta molt al cos.  | cenyit, cenyida (adj.)   clinging, snug-fitting / ceñido, ceñida | |||
| Que té una constitució robusta, un cos fort.  | cepat, cepada (adj.)   robust / fornido, fornida | |||
| Cercavila en què es recorren, normalment amb acompanyament musical, diversos bars d'una població, on s'ofereix menjar i beguda.  | cercatasques (m.)   traditional festive pub-crawl / pasacalle donde se recorren bares Aquest any, el cercatasques passarà per onze bars diferents. | |||
| Recorregut que fa un grup de persones per diversos carrers d'una població, amb animació, fent música, etc., durant les celebracions populars.  | cercavila (f.)   festive procession, parade / pasacalle Més d'un centenar de persones va participar en lacercavila de diumenge de festa major. | |||
| Document que recull el compromís del fabricant o el venedor de canviar o reparar gratuïtament un producte que hem comprat en cas d’avaria o mal funcionament  | certificat de garantia (m.)   certificate, guarantee / certificado de garantía Ho sento, però no admetem canvis ni devolucions sense el certificat de garantia. | |||
| Cada una de les parts que queda quan es divideix una cosa en cinc parts iguals.  | cinquè (m.), cinquena (f.)   fifth / quinto, quinta | |||
| Respecte i preocupació pels interessos i els béns comuns d'una societat.  | civisme (m.)   public-spiritedness / civismo Recollir la brossa que hom deixa a la platja després de fer-hi un pícnic és un acte de civisme. | |||
| Objecte que serveix per portar claus.  | clauer (m.)   keyring / llavero | |||
| Fet de rebre diners com a pagament d'alguna cosa, d'una feina, etc.  | cobrament (m.)   collection (of payment) / cobro La propietària ens denunciarà si no rep el cobrament del lloguer abans de divendres. | |||
| Joia o adorn fets de perles, pedres precioses, etc., que es col·loca al voltant del coll.  | collaret (m.)   necklace / collar | |||
| Popularment, que és extraordinari, molt bo.  | collonut, collonuda (adj)   incredible, fantastic / cojonudo Va ser un viatge collonut: el millor de la meva vida! | |||
| Viure un seguit d'experiències molt variades, alguna o algunes de les quals especialment complicades, negatives o difícils de resoldre.  | de tots colors (loc.)   see it all, experience a lot / de todos los colores En Josep, a la vida, n'ha passat de tots colors. | |||
| Instrument que utilitzem per fer funcionar els aparells electrònics des del lloc on som.  | comandament a distància (m.)   remote control / mando a distancia | |||
| Lluitar contra alguna cosa o contra algú.  | combatre (v.)   fight, struggle against / combatir Vam combatre les injustícies des d'una ONG. | |||
| Al principi de.  | al començament de (loc.)   at the beginning of / el principio de | |||
| Que emociona, que genera sentiments de tendresa i d'empatia.  | commovedor, commovedora (adj.)   moving / conmovedor, conmovedora Veure com aquella dona salvava la vida als seus fills va ser commovedor. | |||
| En un lloc, que proporciona descans i benestar, especialment físic.  | còmode, còmoda (adj.)   comfortable / cómodo, cómoda El sofà que has comprat és molt còmode. | |||
| Relació d'amistat, de col·laboració i de solidaritat.  | companyonia (f.)   comradeship, friendship / compañerismo | |||
| Satisfer els desitjos d'una persona, fer que estigui contenta.  | complaure (v.)   to please / complacer No tenia ganes d'anar de viatge amb els seus pares, però ho va fer per complaure'ls. | |||
| Que és difícil d'entendre o de resoldre.  | complicat, complicada (adj.)   complicated / complicado, complicada Les fórmules matemàtiques acostumen a ser molt complicades. | |||
| Acord que obliga la persona que ven a lliurar alguna cosa i la persona que compra a pagar-ne un preu determinat.  | compravenda (f.)   sale / compraventa Aquesta immobiliària es dedica a la compravenda de pisos. | |||
| Posar molta atenció en una cosa, no distreure's.  | concentrar-se (v.)   concentrate / concentrarse Amb la música tan alta, em costa concentrar-me. | |||
| Acció o efecte de compatibilitzar la vida laboral amb la vida familiar.  | conciliació laboral (loc.)   work-life balance / conciliación laboral Les persones que tenen criatures valoren que l'empresa els permeti la conciliació de la vida laboral i la familiar. | |||
| Que és fiable.  | de confiança (loc.)   trustworthy / de confianza El peix que venen en aquest supermercat és de confiança. Sempre és ben fresc i de bona qualitat. | |||
| Donar constància d'un fet; provar que és cert.  | constatar (v.)   show, prove / constatar Les dades constaten un augment de població important en l'últim any. | |||
| Transmetre una malaltia. També, transmetre una idea, un sentiment, etc.  | contagiar (v.)   infect, pass on / contagiar En Quim Cisa contagia la seva alegria a tothom qui el coneix. | |||
| Narració breu d’un fet o d’una sèrie de fets, generalment ficticis, que té l'objectiu entretenir i, de vegades, moralitzar.  | conte (m.)   short story, tale / cuento En la majoria dels contes tradicionals apareixen personatges amb qualitats extraordinàries. | |||
| Acord pel qual una persona es compromet a treballar per a una altra a canvi d'una remuneració.  | contracte de treball (loc.)   employment contract / contrato de trabajo En Pol està molt content: acaba de signar el seu primercontracte de treball! | |||
| Contracte laboral que té una durada determinada, que finalitza en una data concreta.  | contracte temporal (loc.)   temporaly contract / contrato temporal La Núria té un contracte temporal de sis mesos. | |||
| Col·laborar, participar, en una cosa.  | contribuir (v.)   contribute / contribuir A la majoria d'ONG, s'hi pot contribuir amb temps o amb diners. | |||
| Que és útil, beneficiós, per a una finalitat.  | convenient (adj.)   appropriate, beneficial / conveniente Si volem que el poble estigui ben comunicat, ésconvenient que s'hi construeixi una estació de tren. | |||
| Entendre.  | copsar (v.)   grasp, understand / captar M'ha costat de copsar el sentit d'aquest poema, perquè està escrit en un llenguatge molt elaborat. | |||
| Llaç que es posa al davant del coll de la camisa.  | corbatí (m.)   bow tie / pajarita | |||
| Canvi d'una opció incorrecta per una altra de correcta.  | correcció (f.)   correction / corrección La professora va escriure la correcció de l'examen a la pissarra. | |||
| Celebració que consisteix a escapar-se de diables, dracs o altres animals fantàstics, que llancen focs artificials, típics de les celebracions populars.  | correfoc (m.)   traditional chase with fireworks and devil costumes / correfoc Si vols participar en el correfoc, has de portar roba vella, barret i mocador. | |||
| Canviar una opció incorrecta per una de correcta. Esmenar.  | corregir (v.)   correct / corregir He de corregir la redacció i tornar-la a lliurar. | |||
| Posar-se a córrer.  | arrencar a córrer (loc.)   set off running / echar a correr Quan va veure els diables del correfoc, en Quimet va arrencar a córrer. | |||
| Afanyar-se a fer una cosa, sovint quan ja és massa tard.  | córrem-hi tots (loc.)   all rush to do something, to hurry up a bit late / corramos todos Després de molts dies sense gaire feina, ara correm-hi tots per acabar l'informe a temps! | |||
| Expressió amb què s'indica que cal afanyar-se a aconseguir alguna cosa abans que els altres.  | qui no corre, vola (loc.)   compete or you're lost / quien no corre, vuela No et pots despistar ni un moment; en aquest món, qui no corre, vola! | |||
| Preu que paguem per un producte, una peça de roba, etc., equivalent al que costa fabricar-lo.  | preu de cost (loc.)   cost price / precio de coste | |||
| Atreure la mirada o el pensament.  | cridar l'atenció (loc.)   to appeal, come to your attention / llamar la atención El que m'ha cridat més l'atenció d'aquesta novel·la és el sentit de l'humor de l'autor. | |||
| Al final.  | a la darreria (loc.)   at the end / al final | |||
| Que produeix disgust perquè no compleix les expectatives.  | decebedor, decebedora (adj.)   disappointing / decepcionante El concert va ser decebedor; m'esperava que durés fins a les sis del matí i a la una ja s'havia acabat. | |||
| Provar que alguna cosa és veritat. També, mostrar una cosa obertament.  | demostrar (v.)   demonstrate, prove / demostrar Quan es va trobar un ós al mig del bosc, no va tenir gens de por: va demostrar molta valentia. | |||
| Que causa tristesa i disminució de vitalitat.  | depriment (adj.)   depressing / deprimente La situació era tan depriment que feia venir ganes de plorar. | |||
| Causar una mala impressió.  | desagradar (v.)   dislike, displease / desagradar Em sembla que a l'Eugeni li ha desagradat el comentari que has fet sobre les seves arrugues. | |||
| Quantitat de diners que es rebaixa d'un preu.  | descompte (m.)   discount / descuento Aquestes sabates tenien un descompte del 30%. | |||
| Que està confús, que no sap com actuar, a causa d'una sorpresa.  | desconcertat, desconcertada (adj.)   taken aback, disconcerted / desconcertado, desconcertada He quedat desconcertada: m'ha regalat una rosa a la feina davant de tothom. | |||
| Fer alguna activitat per tal de relaxar-se.  | desestressar-se (v.)   relax, de-stress / desestresarse Necessito desestressar-me o em posaré malalt. | |||
| Que és molt gran, més del que es pot considerar normal. Excessiu.  | desmesurat, desmesurada (adj.)   excessive / desmesurado, desmesurada Té deu abrics a l'armari; em sembla desmesurat. | |||
| Exercicis que els aprenents fan a casa per practicar i assimilar els coneixements adquirits.  | deures (m.pl.)   homework / deberes Ens han posat molts deures per a la propera classe. | |||
| Que té la intenció d'ensenyar.  | didàctic, didàctica (adj.)   educational / didáctico L'Scrabble és didàctic; practiques el lèxic tot jugant. | |||
| Que hi ha molta activitat, molt moviment; que hi passen coses molt variades ràpidament.  | dinàmic, dinàmica (adj.)   dynamic / dinámico, dinámica L'obra em va semblar molt dinàmica. Hi va haver molts canvis d'escenari i de vestuari. | |||
| Robar.  | fer córrer els dits (loc.)   steal / alargar demasiado la mano | |||
| Que fa riure, que distreu, que fa passar una bona estona.  | divertit, divertida (adj.)   fun, funny / divertido, divertida Vaig trobar aquest conte molt divertit: vaig riure molt i vaig passar una bona estona. | |||
| Que és dues vegades més gran.  | doble (m.)   double / doble El doble de dos és quatre. | |||
| Període de la vida que inclou la vellesa. També, el conjunt de persones que ja han complert els 65 anys.  | tercera edat (loc.)   old age / tercera edad Haurien de fer una llar d'avis al barri perquè la gent de la tercera edat tingués un lloc on trobar-se. | |||
| Interjecció que serveix per cridar l'atenció d'una persona o saludar-la.  | ei (interj.)   hey! / eh! Ei, veniu aquí! | |||
| Expressió que es fa servir per fer enveja o per burlar-se d'algú.  | elis, elis (interj.)   expression of derision, mocking / rabia rabiña! Elis, elis, tinc una bicicleta nova i tu no! | |||
| Que causa emoció.  | emocionant (adj.)   exciting, emotional / emocionante Aquest director fa que qualsevol història resultiemocionant. | |||
| Que produeix una emoció intensa.  | emocionant (adj.)   exciting / emocionante Va ser un partit molt emocionant: fins a l'últim segon no se sabia qui guanyaria. | |||
| Provocar un sentiment molt intens.  | emocionar (v.)   be touched, moved / emocionar Quan vaig veure que tots els meus amics s'havien posat d'acord per preparar-me una festa d'aniversari, em vaigemocionar. | |||
| Transmetre una malaltia. També, transmetre una idea, un sentiment, etc.  | encomanar (v.)   transmit, pass on / contagiar Els germans Manguini són gent alegre que encomanen l'entusiasme allà on van. | |||
| Donar ànims a algú perquè faci una cosa.  | encoratjar (v.)   encourage / animar | |||
| Adquirir béns o serveis i comprometre's a pagar-los més endavant.  | endeutar-se (v.)   get into debt / endeudarse Des que van comprar la masia estan tan endeutats que no poden anar de vacances. | |||
| Animar, estimular algú a fer una cosa. Fer venir a algú a les ganes de fer una cosa.  | engrescar (v.)   encourage, raise enthusiasm / animar Ningú no volia participar en aquell projecte, però en Ramon ens va engrescar i al final hi vam col·laborar tots. | |||
| Provocar l'admiració d'una altra persona. Fer que algú no hi pugui veure bé a causa d'una llum molt intensa.  | enlluernar (v.)   dazzle / deslumbrar La Núria ens va enlluernar a tots amb els seus coneixements. | |||
| Conjunt de llums que il·luminen un lloc exterior, especialment un carrer.  | enllumenat (m.)   street lighting / alumbrado Al nostre carrer no hi ha enllumenat; per això hem d’agafar llanternes per sortir-hi a la nit. | |||
| Que és difícil d'entendre; complicat.  | enrevessat, enrevessada (adj.)   tortuous / enrevesado, enrevesada L'argument de l'obra era molt enrevessat. Al final no sabies què hi passava. | |||
| Que ens aporta alguna cosa nova.  | enriquidor, enriquidora (adj.)   enriching / enriquecedor, enriquecedora Vaig aprendre molt d'aquella experiència. Va ser moltenriquidora. | |||
| Percebre l'olor d'una cosa.  | ensumar (v.)   smell / oler Ara ensumo l'olor del pollastre rostit..., quina gana! | |||
| Estat d'ànim d'alegria i exaltació. També, interès i dedicació que es posa en el desenvolupament d'una activitat.  | entusiasme (m.)   enthusiasm / entusiasmo | |||
| Molestar, provocar malestar.  | enutjar (v.)   irritate, annoy / enojar Les persones que parlen en veu molt alta m'enutgen. | |||
| Que actua sense reflexionar, sense pensar en les conseqüències del que fa.  | esbojarrat, esbojarrada (adj.)   crazy, reckless / alocado, alocada | |||
| Que atreu l'atenció.  | d'escàndol (loc.)   scandalous / de escándalo | |||
| Persona que s'enriqueix deixant diners que s'han de tornar a un interès molt alt.  | escanyapobres (m. i f.)   usurer, exploiter / usurero Vaig demanar diners a en Pau i me'ls va fer tornar amb interessos. És un escanyapobres! | |||
| Que és molt prim i dèbil.  | escanyolit, escanyolida (adj.)   weedy / desmirriado, desmirriada | |||
| Part del pit o de l'esquena que una peça de vestir deixa al descobert.  | escot (m.)   cleavage / escote | |||
| Renyar fent crits a algú.  | escridassar (v.)   shout at, bawl out / abroncar | |||
| Calçat de roba amb la sola d'espart, de cànem o de goma, que de vegades du unes vetes per lligar-la al turmell.  | espardenya (f.)   rope-soled sandle / alpargata | |||
| En un lloc llunyà i de difícil accés.  | on Jesucrist va perdre l'espardenya (loc.)   the middle of nowhere / donde Jesucristo dio las tres voces | |||
| Que meravella, que sorprèn.  | espaterrant (adj.)   stunning / asombroso L'actuació ha tingut un èxit espaterrant: ha deixat tothom sense paraules. | |||
| Que té, especialment la roba, un dibuix o un motiu decoratiu que es repeteix.  | estampat, estampada (adj.)   patterned, print / estampado, estampada | |||
| Referit als cabells, que estan drets i rígids.  | estarrufat, estarrufada (adj.)   spiky, bristly (hair) / erizado, erizada | |||
| Període de temps en què un empleat o una empleada deixen la feina per dedicar-se a una altra cosa, sabent que després podran tornar a la feina d'abans.  | excedència (f.)   sabbatical / excedencia La Júlia vol demanar una excedència de dos anys a la feina per anar a fer la volta al món. | |||
| Que mostra els sentiments o les emocions.  | expressiu, expressiva (adj.)   expressive / expresivo, expresiva En Carles és molt expressiu: saps el que sent en tot moment per la cara que fa. | |||
| Que és extraordinari. També, que és propi d'una faula i per això, fantàstic, increïble, exagerat.  | fabulós, fabulosa (adj.)   fabulous / fabuloso Pujar a Montserrat a peu ha estat una experiència fabulosa. | |||
| Que no és complicat.  | fàcil (adj.)   easy / fácil Organitzar aquesta sortida ha estat molt fàcil. | |||
| Que es pot fer.  | factible (adj.)   viable, doable / factible Jo crec que aquesta solució és factible; tu què en penses? | |||
| Compte on hi ha apuntats els béns o productes que s'han comprat i el preu que se n'ha pagat.  | factura (f.)   bill, invoice / factura No llencis la factura dels mobles del menjador, que si volem fer canvis ens la demanaran. | |||
| Una empresa, un comerç, deixar de fer els seus pagaments per falta de diners i, en conseqüència, haver de tancar el negoci.  | fer fallida (loc.)   go bankrupt / ir a la quiebra L'empresa on treballaves ha fet fallida; ja feia temps que, en comptes de beneficis, només tenia pèrdues. | |||
| Que captiva amb algun atractiu poderós.  | fascinant (adj.)   fascinating / fascinante El circ i la màgia són espectacles fascinants. | |||
| Exercir una atracció molt forta.  | fascinar (v.)   fascinate / fascinar Tenia una mirada tan magnètica que em va fascinar. | |||
| Que fa fàstic, que repugna.  | fastigós, fastigosa (adj.)   disgusting / asqueroso, asquerosa El vi que ens van donar al dinar popular era fastigós: tenia gust de medicament! | |||
| Estat de cansament molt fort que s'experimenta després d'un esforç intens i continuat.  | fatiga (f.)   fatigue, tiredness / cansancio Estava tan cansat després de caminar set hores, que lafatiga no em deixava pujar les escales. | |||
| Narració fictícia en què es dóna un ensenyament moral i en què intervenen animals o éssers inanimats que actuen com si fossin humans.  | faula (f.)   fable / fábula La faula La cigala i la formiga elogia la constància en la feina i la previsió. | |||
| Agradar, convèncer.  | fer el pes (loc.)   convince, satisfy / acabar de convencer Aquest vestit no m'acaba de fer el pes. Em fa grassa i el color és massa cridaner. | |||
| Tenir un aspecte agradable, especialment per la forma de vestir.  | fer patxoca (loc.)   look good / tener buena planta La teva filla portava una samarreta lila que li quedava molt bé: feia patxoca! | |||
| Festivitat que se celebra el dia del patró o de la patrona de cada població.  | festa major (loc.)   annual local festivity / fiesta mayor, fiesta patronal La Festa Major de Tarragona se celebra per Santa Tecla. | |||
| Perdre l'energia, les forces, una persona. També, deixar de funcionar una cosa.  | fer figa (loc.)   run out of steam, to falter / flaquear Les cames li han fet figa i no ha pogut guanyar la cursa. | |||
| Que té poc caràcter, poca fermesa i energia.  | figaflor (adj.)   wimp / pavo, pava És tan figaflor que es va posar a plorar quan li van dir que havia suspès l’examen. | |||
| Fil d’acer molt flexible.  | filferro (m.)   wire / alambre El pom de la porta s'ha trencat. Haurem de subjectar-lo amb un filferro. | |||
| Possibilitat que té un empleat o una empleada d'adaptar l'horari de treball als seus interessos.  | flexibilitat horària (loc.)   flexible working, flexitime / flexibilidad horaria L'empresa per a la qual treballo no permet la flexibilitathorària: tots hem de treballar de 8 h a 14 h i de 16 h a 18 h. | |||
| En un lloc llunyà.  | a la quinta forca (loc.)   in the back of beyond / en el quinto pino | |||
| Que causa decepció perquè no dóna el resultat que s'esperava.  | frustrant (adj.)   frustrating / frustrante Li va resultar frustrant no guanyar el concurs de poesia. | |||
| Objecte, peça de roba, etc., que es compra a un preu molt inferior a l'habitual.  | ganga (f.)   bargain / ganga A les rebaixes, sempre trobo gangues. | |||
| Producte, generalment de bona qualitat, que es compra a un preu molt més baix del que és normal.  | ganga (f.)   bargain / ganga (f.) Un sofà nou per cent euros? Això sí que és una ganga. | |||
| Rígid, tibat. També, que s'ha quedat enormement sorprès per un fet inesperat.  | garratibat, garratibada (adj.)   astounded / patitieso, patitiesa Vaig quedar garratibada quan vaig veure que s'havia aprimat vint quilos! | |||
| Figura folklòrica amb forma humana, molt alta, feta de fusta o cartró, dins de la qual va una persona que la fa moure i ballar.  | gegant (m.), geganta (f.)   giant (traditional festive figure) / gigante, giganta El ball dels gegants es fa el diumenge de festa major a la plaça de l'Ajuntament. | |||
| Solidaritat, companyonia.  | germanor (f.)   brotherhood / fraternidad | |||
| Joc que consisteix a fer un recorregut durant el qual cal superar una sèrie de proves.  | gimcana (f.)   gymkhana / gincana Tots els grups participants en la gimcana rebran un mapa que indica els punts on es farà cada prova. | |||
| Planta de flors grogues i grosses, que gira amb el moviment del sol. De les llavors, que es poden menjar torrades i salades, se’n treu oli per cuinar.  | gira-sol (m.)   sunflower / girasol Ens vam passar la tarda menjant pipes de gira-sol. | |||
| Sentiment intens d'alegria.  | goig (m.)   joy, rejoicing / gozo | |||
| Dir o explicar el que és important, sense entretenir-se en els detalls.  | anar al gra (loc.)   go straight to the point / ir al grano | |||
| Dibuix o escrit fet en una paret o una altra superfície, generalment a l'espai públic.  | grafit (m.)   graffiti / grafiti A la paret del meu carrer hi ha un grafit molt maco. És un quadre artístic. Els artistes discuteixen si els grafits són una mostra de l’art urbà o solament són gargots | |||
| Conjunt de normes que expliquen el funcionament d'una llengua.  | gramàtica (f.)   grammar / gramática M'he comprat un llibre de gramàtica per entendre millor el subjuntiu. | |||
| Vestit d'una sola peça que generalment es corda al davant amb una cremallera i que se solen posar els mecànics per treballar.  | granota (f.)   overalls / mono | |||
| Vaixell encarregat de vigilar les costes.  | guardacostes (m.)   coastguard / guardacostas Si us perdeu enmig de la mar, aviseu el guardacostes per ràdio. | |||
| Una persona fa una hipoteca quan posa una casa, un pis, etc., de la seva propietat com a garantia d'un deute. Si no paga, la persona, el banc, etc., a qui deu els diners pot quedar-se amb els béns oferts com a garantia.  | hipoteca (f.)   mortgage / hipoteca | |||
| Que no enganya. Honrat.  | honest, honesta (adj.)   honest / honesto, honesta | |||
| Conjunt de llums que fan llum en un carrer, un edifici, un barri, un poble, una ciutat...  | il·luminació (f.)   lighting / iluminación Aquell edifici té una il·luminació molt bona. A la nit, el pots veure des de qualsevol lloc. | |||
| Que no té cap taca, cap defecte.  | impecable (adj.)   impeccable / impecable L'expedient del meu cap és impecable. No ha faltat cap dia i ha acomplert la seva feina. | |||
| Que té valor o interès.  | important (adj.)   important / importante Planificar bé les vacances és molt important. | |||
| Que té qualitats o característiques que causen una forta impressió, que no deixen indiferent.  | impressionant (adj.)   impressive / impresionante En aquella botiga tenen una roba moderna a uns preusimpressionants. | |||
| Que meravella, que sorprèn.  | impressionant (adj.)   impressive / impresionante És impressionant la quantitat de gent que hi ha a la plaça! | |||
| Causar un gran efecte en l'ànim d'una persona.  | impressionar (v.)   impress / impresionar Aquella pel·lícula em va impressionar: no podia deixar de pensar-hi. | |||
| Que no va bé per a alguna cosa, que no és apropiat.  | inadequat, inadequada (adj.)   unsuitable, inappropriate / inadecuado, inadecuada El projecte de construcció de pisos de luxe és inadequatper al barri: els veïns no tenen prou diners per adquirir-los. | |||
| Que no es pot entendre.  | incomprensible (adj.)   incomprehensible / incomprensible Parlava tan de pressa que el que deia era incomprensible. | |||
| Contracte laboral que no té una durada determinada, que no té una data d'acabament.  | contracte indefinit (loc.)   permanent labour contract / contrato indefinido Des que tinc un contracte indefinit estic més tranquil·la i segura a la feina. | |||
| Que encara no és conegut.  | inèdit, inèdita (adj.)   new, unknown / inédito, inédita Tenim ganes de descobrir llocs inèdits. | |||
| Que ha passat sense que estigués previst o sense esperar-ho.  | inesperat, inesperada (adj.)   unexpected / inesperado, inesperada Aquesta novel·la s'ha venut molt; ha estat un èxitinesperat, perquè ens pensàvem que no agradaria a ningú. | |||
| Període de la vida que va des del naixement fins a l'adolescència.  | infància (f.)   childhood / infancia En Pere Margarit va tenir una infància difícil, però a partir dels dotze anys tot li va començar a anar bé. | |||
| Persona que té pocs anys de vida.  | infant (m.)   infant, small child / niño Els infants de 3 a 5 anys juguen a la ludoteca del barri. | |||
| Que no es necessita.  | innecessari, innecessària (adj.)   unnecessary / innecesario, innecesaria Construir un altre aparcament al barri és innecessari: ja en tenim tres. | |||
| Que introdueix novetats.  | innovador, innovadora (adj.)   innovative / innovador, innovadora Aquell perruquer és força innovador. Sempre inventa nous pentinats. | |||
| Que no s'oblida.  | inoblidable (adj.)   unforgettable / inolvidable Aquestes vacances seran inoblidables: sempre les recordarem! | |||
| Que s'esdevé en un mal moment.  | inoportú, inoportuna (adj.)   inopportune, badly-timed / inoportuno, inoportuna Va entrar a la sala quan ja havia començat el concert. Va ser molt inoportú. | |||
| Que no n'hi ha prou. Que no és suficient.  | insuficient (adj.)   insufficient / insuficiente Per fer pastís de formatge per a quatre persones calen vuit cullerades de sucre. Una cullerada és insuficient. | |||
| Que es dedica a l'estudi, a escriure, a la lectura, etc.  | intel·lectual (adj.)   intellectual / intelectual | |||
| Que exerceix una feina durant un temps suplint una altra persona.  | interí, interina (adj.)   temporary substitute / interino, interina Vas entrar a l'empresa com a treballador interí i, mira, al final t'hi has quedat! | |||
| Que no és important.  | intranscendent (adj.)   trivial, insignificant / intranscendente No cal que discutim per coses intranscendents. | |||
| Que no es pot dur a terme.  | inviable (adj.)   not viable, impractical / inviable L'enderrocament de la fàbrica tèxtil és inviable, ja que faria perillar els edificis dels voltants. | |||
| Que fa servir el llenguatge per dir aparentment el contrari del que vol dir, com a retret o burla.  | irònic, irònica (adj.)   ironic / irónico, irónica | |||
| Que no té importància. Que no cal tenir en compte.  | irrellevant (adj.)   irrelevant / irrelevante La botiga oferia uns descomptes irrellevants: de 20 cèntims sobre el preu original. | |||
| Que resulta molt atractiu per les seves característiques.  | irresistible (adj.)   irresistible / irresistible En aquella botiga tenen unes ofertes irresistibles. | |||
| Sentiment intens d'alegria.  | joia (f.)   joy / alegría | |||
| Nombre d'hores que dedica a la feina un empleat o una empleada.  | jornada laboral (loc.)   working hours / jornada laboral La jornada laboral de la majoria de treballadors és de 40 hores setmanals. | |||
| Jornada laboral que es fa tota seguida, sense pausa per als àpats.  | jornada intensiva (loc.)   continuous working day / jornada intensiva A l'estiu fem jornada intensiva: treballem de 8 h a 15 h i tenim les tardes lliures. | |||
| Jornada laboral en què es treballa la meitat de les hores d'una jornada habitual.  | mitja jornada (loc.)   part time / media jornada La Maria vol treballar a mitja jornada per poder estar més per les seves filles. | |||
| Període de la vida que va de l'adolescència a l'edat adulta.  | joventut (f.)   youth, young people / juventud A la joventut no va poder anar a la universitat, perquè va haver de treballar. | |||
| De caràcter alegre.  | jovial (adj.)   jovial, cheerful / jovial | |||
| Que ha deixat de treballar per raó de l'edat o d'una malaltia greu i percep una pensió vitalícia.  | jubilat, jubilada (adj.)   retired / jubilado, jubilada En Tomàs, com que està jubilat, pot dedicar el temps lliure a conrear un hort. | |||
| Pagament total d'un deute.  | liquidació (f.)   settlement (in full) / liquidación Amb la liquidació que he rebut de l'empresa, me n'aniré de vacances. | |||
| Cèrcol metàl·lic on va muntat el pneumàtic d'un vehicle.  | llanta (f.)   rim / llanta | |||
| En argot casteller, caure un castell.  | fer llenya (loc.)   collapse (a human tower) / caer un castillo humano Vam intentar aixecar un castell de nou, però va fer llenyade seguida. | |||
| Que menja poc. Que és molt delicat i exigent en el menjar i sempre troba alguna cosa al plat que no li agrada.  | llepafils (adj.)   fussy eater / remilgado, remilgada | |||
| Que és molt escrupolós i difícil d’acontentar en relació amb el menjar, sempre el troba dolent.  | llepafils (adj. i m. i f.)   fussy (person) / remilgado, remilgada És un llepafils: si l'amanida té tonyina, ja no la vol. | |||
| Trobar molt bo un menjar.  | llepar-se'n els dits (loc.)   lick one's fingers (i.e. something is very good to eat) / chuparse los dedos Aquest pastís està per llepar-se'n els dits! | |||
| Dit d'una peça de roba que és d'un sol color, sense cap dibuix ni adorn.  | llis, llisa (adj.)   plain / liso, lisa | |||
| Llista on s'anoten els productes, les viandes, les begudes, etc., que cal anar a comprar per consumir-les a casa.  | llista d'anar a comprar (f.)   (shopping) list / lista de la compra Quan facis la llista d'anar a comprar, no t'oblidis dels tomàquets, que no n'hi ha. | |||
| En una tela o peça de roba, dibuix petit de forma rodona.  | lluna (f.)   dot / lunar | |||
| Que és lluny, a molta distància.  | llunyà, llunyana (adj.)   distant / lejano, lejana Tinc ganes de viatjar a algun país llunyà. | |||
| Que conté molta riquesa i elements cars.  | luxós, luxosa (adj.)   luxurious / lujoso, lujosa Els actors de cinema poden passar les vacances en hotels ben luxosos. | |||
| Dit d'un cotxe, una peça de roba, etc., que no és nou, que ja s'ha fet servir.  | de segona mà (loc.)   second-hand / de segunda mano | |||
| Esforçar-se molt per aconseguir una cosa.  | fer mans i mànigues (loc.)   try everything, do everything possible / hacer lo imposible Vaig fer mans i mànigues per convèncer-la, però no hi va haver manera: no va voler sortir amb mi. | |||
| Període de la vida que va de l'edat adulta a la vellesa.  | maduresa (f.)   maturity / madurez A la maduresa comencen a sortir els primers cabells blancs. | |||
| Maleta petita.  | maletí (m.)   briefcase / maletín | |||
| Expressió que es fa servir per activar la gent, per animar-la a fer una activitat.  | contra la mandra, un bon bastó (loc.)   don't be so lazy, get up and do something / andando se quita el frío No et quedis a casa i participa en la cursa! Contra lamandra, un bon bastó! | |||
| Ser hàbil fent alguna cosa.  | ser un/a manetes (loc.)   be good with one's hand, a handyman / ser un manitas, ser una manitas La Maria és una manetes: tot ho arregla en un moment! | |||
| Part d'una peça de vestir que cobreix el braç o una part del braç.  | màniga (f.)   sleeve / manga | |||
| Llibre que explica les parts més importants d'una matèria.  | manual (m.)   textbook, manual / manual El professor no segueix el manual: s'estima més fer altres activitats. | |||
| Eina formada per una peça de ferro unida a mànec que s'utilitza per picar, clavar claus, etc.  | martell (m.)   hammer / martillo | |||
| Conjunt de fregues i friccions que es fan al cos, generalment amb les mans, amb finalitats terapèutiques.  | massatge (m.)   massage / masaje L'Esmeralda em va fer un massatge que em va deixar com nova: ja no tenia cap múscul tens. | |||
| Fixar una cosa en la memòria.  | memoritzar (v.)   memorise / memorizar Com pots haver memoritzat totes aquestes paraules? | |||
| Estat de les persones que demanen caritat, en forma de diners o menjar, especialment pel carrer.  | mendicitat (f.)   beggary, begging / mendicidad A les grans ciutats la mendicitat és ben visible. Hi ha persones que demanen al carrer constantment. | |||
| Petit.  | menut, menuda (adj.)   small / menudo, menuda Les formigues són animals molt menuts. | |||
| Manera ordenada i sistemàtica de fer per arribar a aprendre alguna disciplina, adquirir una habilitat, etc.  | mètode (m.)   method / método Per aprendre català, faig servir un mètoded'autoaprenentatge. | |||
| Que és la meitat d'una cosa.  | mig (m.), mitja (f.)   half / medio, media | |||
| Cap a la meitat de.  | a mig (loc.)   around half / a mitad Sempre em passa igual: a mig mes ja no tinc diners. A partir del dia quinze he de demanar que me'n deixin. | |||
| Dit de l'aigua mineral que, per la seva composició i les seves propietats, té accions terapèutiques.  | mineromedicinal (adj.)   mineral-medicinal / mineromedicinal Al balneari hi ha banys amb aigües mineromedicinals que t'aniran bé per a la pell. | |||
| Peça de vestir femenina que s'ajusta a la cama i la cobreix des del peu fins més amunt del genoll.  | mitja (f.)   stocking / media | |||
| Cap a la meitat de.  | a mitjan (loc.)   around the middle of / a mediados La Segona Guerra Mundial es va acabar a mitjan segle XX. | |||
| Les dotze de la nit.  | mitjanit (f.)   midnight / medianoche Vam començar a sopar a les onze. Se'ns va fer mitjanit i encara érem a les postres. | |||
| Possibilitat de desplaçar-se per una àrea geogràfica determinada amb els diferents mitjans de transport.  | mobilitat (f.)   mobility / movilidad No hi ha una bona mobilitat a la zona: falten carreteres i autopistes. | |||
| Calçat pla, sense cordons, flexible i lleuger.  | mocassí (m.)   moccasin / mocasín | |||
| Referit als llavis, gruixuts.  | molsut, molsuda (adj.)   fleshy (lips) / carnoso, carnosa | |||
| Peça de metall rodona que té un valor econòmic i que es dóna a canvi dels productes que es compren.  | moneda (f.)   coin / moneda Em pots deixar monedes per a la màquina de cafès? | |||
| Riure molt i molt.  | morir-se de riure (loc.)   die laughing, split one's sides / morirse de risa L'acudit era tan bo que n'hi havia per morir-se de riure. | |||
| Dur a terme una acció, per iniciativa pròpia o en resposta a una altra acció precedent.  | moure fitxa (loc.)   make the next move / mover ficha Nosaltres ja hem presentat una proposta; ara li tocamoure fitxa a l'altra part. | |||
| Que té els musculs molt definits i desenvolupats.  | musculós, musculosa (adj.)   muscular / musculoso, musculosa | |||
| Quantitat.  | nombre (m.)   number / número El nombre de participants a la gimcana ha superat els límits. | |||
| Document justificatiu del pagament del sou que l'empresa envia mensualment al seu personal.  | nòmina (f.)   pay slip / nómina A la nòmina d'aquest mes, ja hi surt reflectit l'augment de sou. | |||
| Conjunt de normes relatives a un mateix tema.  | normativa (f.)   rules, regulations / normativa La normativa que regula els centres d’assistència primària estableix que se n’ha de construir un al nostre poble. | |||
| Nombre que correspon a un element dins d'una sèrie. La seva representació gràfica.  | número (m.)   issue, number / número El número nou de l'equip sempre juga molt malament. | |||
| Part d'un espectacle.  | número (m.)   issue, act / número El número d'acrobàcia em va agradar més que el dels lleons. | |||
| Edició d'una publicació periòdica.  | número (m.)   issue, number / número Teniu el número quatre del setmanari "Puixança"? | |||
| Mirar amb molta atenció.  | observar (v.)   observe / observar Si observeu el comportament dels animals, us adonareu que no és tan diferent del d'algunes persones. | |||
| Que es ven, un vehicle, etc., a un preu més baix del normal.  | d'ocasió (loc.)   on offer / de ocasión | |||
| Temps lliure. També, distracció o ocupació que es fa en els moments de temps lliure.  | oci (m.)   leisure / ocio Podeu invertir el vostre temps d'oci i anar de viatge. | |||
| Venda d'un producte a un preu rebaixat.  | oferta (f.)   offer / oferta No comprem cap marca de llet en especial: quan anem al supermercat, agafem la que està d'oferta. | |||
| Interjecció que serveix per demanar confirmació.  | oi (interj.)   isn't it? no? / ¿verdad? Ja sabeu de què us parlo, oi? | |||
| Que s'esdevé en un bon moment.  | oportú, oportuna (adj.)   opportune, timely / oportuno, oportuna L'actuació de l'Ajuntament va ser molt oportuna: van instal·lar la parada d'autobús just quan començava el curs escolar. | |||
| Norma dictada per un organisme i que s'ha de complir obligatòriament.  | ordenança (f.)   order, regulation or byelaw / ordenanza Ha sortit una nova ordenança sobre civisme que prohibeix als bars que obrin fins més tard de les tres de la matinada. | |||
| Interjecció que serveix per expressar enuig o sorpesa.  | ostres (interj.)   gosh / ostras Ostres, quina sorpresa! | |||
| Quantitat de diners que es dóna a canvi d'un bé o d'un servei.  | pagament (m.)   payment / pago | |||
| Sistema que s'empra per pagar un producte que comprem: en efectiu, amb targeta, telemàtic, etc.  | mitjà de pagament (m.)   payment / medio de pago Hi ha gent que desconfia dels mitjans de pagament en línia. | |||
| Sistema de compravenda en què es paga el preu total d'un producte fraccionat en petites quantitats mensuals.  | pagament a terminis (m.)   payment in instalments / pago a plazos T'has de comprar una nevera? Conec una botiga on pots fer el pagament a terminis sense interessos. | |||
| Sistema de compravenda en què es paga un producte en el moment en què es rep.  | pagament contra reembossament (m.)   cash on delivery / pago contra reembolso Per pagar contra reembossament cal que vagis a l'oficina de Correus. | |||
| Sistema de compravenda en què el pagament es fa amb bitllets i monedes en el moment de la compra.  | pagament en efectiu (m.)   payment in cash / pago en efectivo Pots pagar l'ordinador a terminis, però si fas un únicpagament en efectiu t'estalvies diners. | |||
| Quantitat de diners que es paga o es dóna a algú a qui es deu.  | pagament (m.)   payment / pago En Joan ha demanat un rebut que justifiqui el pagamentque ha fet. | |||
| Popularment, ser molt avorrit.  | ser un pal (loc.)   be a bore / ser un palo La classe d'història d'avui ha estat un pal. Tothom ha acabat badallant! | |||
| Referit a la pell, que és d'un color molt clar.  | pàl·lid, pàl·lida (adj.)   pale / pálido, pálida | |||
| Vidre de la part davantera d’un vehicle.  | parabrisa (m.)   windscreen / parabrisas Tenia el parabrisa tan brut que, mentre conduïa, no veia la carretera. | |||
| Estri format per un mànec i unes varetes que subjecten una tela impermeable que es plega i es desplega, que s'utilitza per protegir-se de la pluja.  | paraigua (m.)   umbrella / paraguas | |||
| Parella formada per dues persones que intercanvien els coneixements lingüístics de les respectives llengües.  | parella lingüística (loc.)   language exchange pair / pareja lingüística La meva parella lingüística és de Cracòvia: jo li ensenyo català i ella m'ensenya polonès. | |||
| Ser una persona adequada per casar-s'hi, especialment per la seva posició social o econòmica.  | ser un bon partit (loc.)   be a good catch / ser un buen partido En Pere és un bon partit: guapo, intel·ligent, ric... | |||
| Aprofitar al màxim les qualitats d'una persona, d'una cosa, d'una situació, etc.  | treure partit d'una cosa (loc.)   make the most of something / sacar partido de una cosa En Joan va treure molt partit de la universitat: hi va aprendre un munt de coses i hi va fer molts amics. | |||
| Emoció intensa.  | passió (m.)   passion / pasión Cal lluitar amb passió per les coses que són importants. | |||
| Que resulta rídicul o grotesc.  | patètic, patètica (adj.)   pathetic / patético, patética L'actor principal no se sabia el paper i només se sentia l'apuntador; va ser patètic. | |||
| Cobriment que s'ha donat al terra per tal de millorar-ne l'aspecte o de fer-lo més llis, més ferm, etc.  | paviment (m.)   road surface / pavimento Canvien el paviment del carrer perquè hi ha hagut moltes caigudes. | |||
| Sentir-se a gust, cómode, en un lloc o un ambient determinat.  | estar com un peix a l'aigua (loc.)   feel at home / estar como pez en el agua A la ciutat, la Montse s'hi troba com un peix a l'aigua. | |||
| Que té els cabells rojos.  | pèl-roig, pèl-roja (adj.)   redhead / pelirrojo, pelirroja | |||
| Que té unes característiques que el fan ser excepcional.  | de pel·lícula (loc.)   very good, sensational / de película Has cuinat un menjar de pel·lícula! | |||
| Popularment, treballar.  | pencar (v.)   work, slave away / currar Passes moltes hores a la feina: pencar tant no pot ser bo! | |||
| Joia o adorn subjectat a una cadena que es porta penjat al coll.  | penjoll (m.)   pendant / colgante | |||
| Rebre una impressió a través dels sentits.  | percebre (v.)   perceive / percibir Amb el refredat que tinc, no puc percebre els gustos ni les olors. | |||
| Que pot fer mal, que s'hi pot prendre mal.  | perillós, perillosa (adj.)   dangerous / peligroso, peligrosa En Pere sempre vol fer activitats perilloses durant les vacances. | |||
| Parlar molt per dir poca cosa.  | enrotllar-se com una persiana (loc.)   talk too much, go on and on / enrollarse como una persiana | |||
| Persona que sempre té alguna queixa a fer per qualsevol motiu. Popularment, advocat.  | picaplets (m. i f.)   litigious person, lawyer / picapleitos Aquell advocat em va fer pagar un munt de diners i no va fer res per solucionar el meu problema. És un picaplets. | |||
| Vestit còmode consistent en un pantaló i una camiseta o una jaqueta que es porta per dormir.  | pijama (m.)   pyjamas / pijama | |||
| Paraula o text de tipus reivindicatiu que s'escriu o es dibuixa a la paret d'un carrer o d'un edifici.  | pintada (f.)   graffiti / pintada Han fet unes pintades molt grolleres a la porta de la casa de l'alcalde. | |||
| Ser part d'un assumpte, tenir-hi importància.  | pintar-hi (loc.)   have to do with something / pintar Hi pintes molt més del que et penses, en tot això! | |||
| Col·laborar estretament amb un grup de gent; donar-se suport mutu; estar molt units.  | fer pinya (loc.)   rally round (be supportive) / unirse para dar fuerza Quan el germà petit va perdre la feina, tota la família va fer pinya per ajudar-lo. | |||
| Conjunt de treballadors i treballadores d'una empresa.  | plantilla (f.)   staff / plantilla L'empresa ha previst una reducció de plantilla: de 100 treballadors passarà a 70. | |||
| No haver fet mai res dolent.  | no haver trencat mai cap plat (loc.)   never having done anything wrong / no haber roto nunca un plato | |||
| Que plora per poca cosa.  | ploramiques (adj.)   crybaby / llorica | |||
| Situació laboral de la persona que desenvolupa diverses feines a la vegada, que treballa en més d'un lloc.  | pluriocupació (f.)   multiple jobholding, moonlighting / pluriempleo En èpoques de crisi econòmica, la pluriocupació és habitual. | |||
| Obra literària escrita en vers.  | poema (m.)   poem / poema La Marta no va fer cas del seu admirador fins que ell va començar a dedicar-li poemes d'amor. | |||
| Organisme que vetlla per la seguretat dels ciutadans i de les ciutadanes d'un poble o d'una ciutat.  | cos de policia (loc.)   police force / cuerpo de policía El cos de policia s'hauria d'encarregar de la vigilància del poble, després dels robatoris que hi ha hagut. | |||
| Joia o adorn que es posa al canell.  | polsera (f.)   bracelet / pulsera | |||
| Bossa o cartera petita per portar diners, especialment monedes.  | portamonedes (m.)   purse / monedero M'han robat el portamonedes. Per sort, no hi duia gaires diners. | |||
| Atendre una trucada.  | posar-se al telèfon (loc.)   pick up the telephone / ponerse al teléfono | |||
| Caure malament.  | posar-se de través (loc.)   to rub someone up the wrong way / atravesarse En Pere se m'ha posat de través des que et va fer allò. No el suporto! | |||
| Fer servir els coneixements adquirits, aplicar-los.  | practicar (v.)   put into practice / practicar He demanat a la gent que em parli en català; així practico la llengua. | |||
| Discurs que es fa per inaugurar una festa.  | pregó (m.)   speech opening an event / pregón Aquest any llegirà el pregó una de les actrius més famoses del país. | |||
| Que requereix presència física.  | presencial (adj.)   face-to-face, in person / presencial El curs és presencial; cal anar a classe per obtenir el certificat. | |||
| Fer el ridícul.  | fer el préssec (loc.)   look ridiculous / hacer el ridículo Ahir sí que vaig fer el préssec! M'estaven fent una broma i no me'n vaig adonar. | |||
| Que es pot preveure o s'espera que passi.  | previsible (adj.)   predictable, to be expected / previsible Cada any guarneixen els carrers per Nadal. És previsibleque aquest any també hi posin llums. | |||
| Al començament d'un periode de temps...  | a la primeria (loc.)   at the beginning of / al principio | |||
| Ascens a una categoria professional superior, generalment amb un sou més alt.  | promoció (f.)   promotion / promoción Les possibilitats de promoció dins l'empresa són un factor decisiu per acceptar un lloc de treball. | |||
| Propaganda, difusió que es fa d'una idea, un projecte, etc.  | promoció (f.)   promotion, advertising / promoción Per fer promoció del turisme al poble, cal tenir cura dels seus monuments històrics. | |||
| Manera de pronunciar o de produir els sons d'una llengua.  | pronúncia (f.)   pronunciation / pronunciación Com que el català i el portuguès tenen sons similars, no tinc problemes de pronúncia. | |||
| Emetre els sons d'una llengua.  | pronunciar (v.)   pronounce / pronunciar Quins sons et costa més pronunciar? | |||
| Exercici en què es comproven els coneixements adquirits. Examen.  | prova (f.)   test, examination / prueba Cada dues setmanes fem una prova per avaluar què hem après. | |||
| Precaució, cautela.  | prudència (f.)   prudence, caution / prudencia | |||
| Publicitat que dóna informació falsa sobre les característiques d'un producte o genera falses expectatives sobre el consumidor.  | publicitat enganyosa (f.)   misleading advertising / publicidad engañosa Si aquest ordinador no és tan bo com deia l'anunci, pots denunciar la botiga per publicitat enganyosa. | |||
| Que és quatre vegades més gran.  | quàdruple (m.)   quadruple / cuádruplo El quàdruple de dos és vuit. | |||
| Que té unes propietats que fan que sigui millor que altres coses de la mateixa classe.  | de qualitat (loc.)   quality / de calidad Els mobles d'aquesta marca són cars però són de qualitat. | |||
| Cada una de les parts que queda quan es divideix una cosa en quatre parts iguals.  | quart (m.), quarta (f.)   quarter / cuarto, cuarta | |||
| Que és cinc vegades més gran.  | quíntuple (m.)   quintuple, five times / quíntuplo El quíntuple de dos és deu. | |||
| Document que signa una persona en acabar el contracte laboral per reconèixer que l'empresa ja no hi té cap deute.  | quitança (f.)   discharge settlement / finiquito En Pere va signar la quitança a contracor, perquè li semblava que l'empresa l'estafava. | |||
| Que obra conforme a la raó.  | raonable (adj.)   reasonable / razonable | |||
| Que és diferent del que es considera habitual i causa estranyesa.  | rar, rara (adj.)   odd, not normal / raro, rara Aquesta obra de teatre és rara: no té argument ni hi ha escenari. | |||
| Línia.  | ratlla (f.)   line, stripe / ralla | |||
| Reducció del preu original d'un producte.  | rebaixa (f.)   sale / rebaja Aquesta jaqueta tenia una rebaixa en el preu original de tres euros. | |||
| Període de l'any en què els productes, especialment la roba i le calçat, es venen a un preu més baix que l'original. A Catalunya, coincideix amb els mesos de gener i febrer, i de juliol i agost.  | rebaixes (f.pl.)   sales / rebajas | |||
| Dit d'un producte que té el preu més baix del que és habitual. Que se li ha aplicat un descompte  | rebaixat, rebaixada (adj.)   reduced / rebajado, rebajada | |||
| Referit al preu, que és molt inferior a l'habitual.  | rebentat, rebentada (adj.)   slashed (price) / reventado, reventada | |||
| Document on consta que s'ha fet un pagament.  | rebut (m.)   receipt / recibo Si no tens el rebut de la compra, potser no et canviaran el matalàs, encara que tingui un defecte. | |||
| Queixa que es fa quan un aparell que s'ha comprat no funciona, quan una empresa no ofereix un bon servei, etc.  | reclamació (f.)   complaint / reclamación Vam fer una reclamació perquè no podíem engegar el televisor que vam comprar. | |||
| Valoració positiva d'una persona i de la feina que fa.  | reconeixement (m.)   recognition / reconocimiento Per a en Guillem, el reconeixement a la feina feta dins l'empresa és essencial. | |||
| Que obra amb reflexió.  | reflexiu, reflexiva (adj.)   thoughtful / reflexivo, reflexiva És un home molt reflexiu, ja que abans de fer res s'ho pensa molt. | |||
| Aconseguir un estat de tranquil·litat física i mental.  | relaxar-se (v.)   relax / relajarse Per relaxar-te apaga el mòbil i surt a passejar. | |||
| Que no provoca tensió, ni física ni mental.  | relaxat, relaxada (adj.)   relaxed / relajado, relajada Tinc ganes de passar un estiu ben relaxat. | |||
| Quantitat de diners que una persona rep per la feina que fa.  | remuneració (f.)   pay, remuneration / remuneración Vaig triar aquesta feina per la remuneració: el sou d'ara és molt millor que el que cobrava abans! | |||
| Interjecció que serveix per expressar admiració o sorpresa.  | renoi (interj.)   wow / carai | |||
| Tornar a llegir, tornar a estudiar, una cosa per retenir-la millor a la memòria.  | repassar (v.)   revise / repasar Sempre repasso els continguts més difícils la nit abans de l'examen. | |||
| Provocar fàstic.  | repugnar (v.)   repulse, repel / repugnar No suporta veure'ns menjar caragols: a ell li repugnen. | |||
| Ràpidament.  | en un tres i no res (loc.)   in no time / en un santiamén | |||
| Que és decidit, que pren decisions sense vacil·lar.  | resolut, resoluda (adj.)   resolute, decisive / resuelto, resuelta | |||
| Tornar un producte a la botiga on s'ha comprat a canvi de la devolució de l'import que se n'ha pagat.  | retornar (v.)   return / devolver Si aquesta és la talla més gran de pantalons que hi ha a botiga i no et queden bé, els hauràs de retornar. | |||
| Quantitat de diners que una persona rep per la feina que fa.  | retribució (f.)   pay, retribution / retribución La retribució és un dels factors més valorats a l'hora de canviar de feina. | |||
| Que sempre riu.  | rialler, riallera (adj.)   cheerful, smiley / risueño, risueña | |||
| Que riu molt.  | rialler, riallera (adj.)   cheerful, smiley / risueño, risueña | |||
| Sorteig.  | rifa (f.)   draw / rifa M'ha tocat un viatge a Mallorca en una rifa. | |||
| Expressió que vol dir que cal conèixer el resultat final de les coses per fer-ne valoracions.  | riu més bé qui riu darrer (loc.)   he who laughs last laughs longest / quien ríe último ríe mejor No presumeixis tant de ser el millor. Que no saps que riu més bé qui riu darrer? | |||
| Popularment, ser molt pesat, molt avorrit.  | ser un rotllo (loc.)   pain in the next, bother / ser un rollo Haver de passar ara en net tots els apunts és un rotllo! Si ho hagués fet quan tocava... | |||
| Que té relació amb la vida i les feines pròpies del camp.  | rural (adj.)   rural / rural El turisme rural és una bona alternativa al turisme de platja. | |||
| Calçat còmode que es porta per estar per casa.  | sabatilla (f.)   slipper / zapatilla | |||
| Quantitat de diners que una persona rep per la feina que fa.  | salari (m.)   salary / salario Cobra el salari mínim, que no arriba a 700 euros mensuals. | |||
| Referit a un producte, que és de baixa qualitat. Referit al preu, que és molt baix.  | de saldo (loc.)   cheap, reduced / de saldo | |||
| Mercaderia de poc valor o que es ven a un preu molt baix per tal d'acabar-la.  | saldo (m.)   sale goods / saldo Vols comprar-te unes ulleres de sol? Anem a una botiga de fabricant, que allà sempre hi ha saldos. | |||
| Flotador que es posa al voltant del cos d'una persona per impedir que s’enfonsi a l’aigua.  | salvavides (m.)   lifebelt, life jacket / salvavidas Si sortim amb el vaixell a alta mar, és millor que hi duguem el salvavides. Mai no se sap què pot passar. | |||
| Calçat fresc i lleuger, que generalment es porta a l'estiu, format per una sola i tires de roba, cuir o plàstic per subjectar-la al peu.  | sandàlia (f.)   sandal / sandalia | |||
| Dansa tradicional catalana en què la gent s'agafa de les mans i balla formant una rotllana.  | sardana (f.)   traditional Catalan dance / sardana Molta gent va animar-se a ballar una sardana. Es van fer rotllanes de fins a cinquanta persones! | |||
| Trobada en què es preparen i es mengen sardines a la brasa.  | sardinada (f.)   barbecue where sardines are eaten / sardinada | |||
| Atreure, encisar per una qualitat determinada.  | seduir (v.)   seduce / seducir Els atractius de la ciutat la van seduir, així que s'hi va instal·lar. | |||
| Que produeix sensació, que sorprèn, que impressiona, perquè és molt bo.  | sensacional (adj.)   sensational / sensacional M'acaben de donar una notícia sensacional: m'augmenten el sou! | |||
| Acció per la qual algú pren consciència de la magnitud d'un problema.  | sensibilització (f.)   awareness-raising / sensibilización La campanya de sensibilització a les escoles contra la violència de gènere ha estat molt profitosa. | |||
| Notar una sensació o una emoció.  | sentir (v.)   feel / sentir Estic cansat i tinc mal de coll... Sento que estic agafant la grip. | |||
| Conjunt de senyals de circulació que hi ha en una ciutat o en un poble.  | senyalització (f.)   signposting / señalización La senyalització al poble és escassa. No hi ha gaires semàfors ni indicacions dels llocs on aparcar, per exemple. | |||
| Que és sis vegades més gran.  | sèxtuple (m.)   sextuple, six times / séxtuplo | |||
| Que passa al mateix temps que una altra cosa.  | simultani, simultània (adj.)   simultaneous / simultáneo, simultánea No es pot apuntar a aquests dos cursos perquè sónsimultanis; tots dos són dimarts i dijous de deu a dotze del migdia. | |||
| Cada una de les parts que queda quan es divideix una cosa en sis parts iguals.  | sisè (m.), sisena (f.)   sixth / sexto, sexta | |||
| Diners que es guanyen a banda del sou.  | sobresou (m.)   overtime, bonus, extra pay / sobresueldo La Maria fa classes particulars durant el cap de setmana per aconseguir un sobresou. | |||
| Que està, un indret, desert o que no està habitat.  | solitari, solitària (adj.)   solitary, lonely / solitario, solitaria Voldria viatjar a un lloc solitari. | |||
| Fer-se il·lusions sobre coses que no són possibles o és difícil que passin.  | somiar truites (loc.)   to build castles in the air / hacer castillos en el aire En Roc somia truites: es pensa que tot és molt fàcil, que les coses s'aconsegueixen sense esforç. | |||
| Que es fa il·lusions amb projectes estranys o impossibles de realitzar.  | somiatruites (m. i f.)   wishful thinker / soñador Aquest noi és un somiatruites: està convençut que el fitxarà el Barça. | |||
| Animar-se, espavilar-se, sortir d'un estat d'ensopiment.  | treure's la son de les orelles (loc.)   pull oneself together, liven up / quitarse las lagañas Va, treu-te la son de les orelles i vine a ajudar-me, que tinc molta feina. | |||
| Que fa soroll o que hi ha soroll.  | sorollós, sorollosa (adj.)   noisy / ruidoso, ruidosa Aquesta ciutat és massa sorollosa. No m'acaba d'agradar. | |||
| Sorgir de manera imprevista; agafar algú per sorpresa.  | sorprendre (v.)   surprise / sorprender Em sorprèn que s'hagin separat: semblaven la parella perfecta. | |||
| Que té mal caràcter, que és poc tractable.  | sorrut, sorruda (adj.)   surly, bad-tempered / huraño, huraña | |||
| Peça de roba interior femenina que aguanta els pits.  | sostenidors (f.pl.)   bra / sujetador | |||
| Quantitat de diners que una persona rep per la feina que fa.  | sou (m.)   wage / sueldo El sou continua sent un dels factors essencials a l'hora de triar una feina. | |||
| Situació en què es troba una empresa quan no pot pagar els seus deutes ni els sous dels seus treballadors per falta de diners.  | suspensió de pagaments (loc.)   suspension of payments / suspensión de pagos L'empresa no pot pagar els deutes que té amb els bancs; haurà de fer suspensió de pagaments. | |||
| Targeta magnètica que permet adquirir béns i serveis sense haver de pagar diners en efectiu.  | targeta de crèdit (f.)   credit card / tarjeta de crédito Amb la targeta de crèdit és més difícil controlar els diners que gastes. | |||
| Persona que comença moltes coses i no en continua cap.  | tastaolletes (m. i f.)   quitter, dilettante / catacaldos Ha començat ja tres carreres universitàries. No sap pas què ha de fer. És un tastaolletes. | |||
| Percebre el gust d'un aliment o d'una beguda. També prendre un aliment o una beguda per primera vegada.  | tastar (v.)   taste / probar L'hem de portar a un restaurant japonès, que diu que té ganes de tastar el peix cru. | |||
| Treball que es pot fer sense necessitat de ser físicament al lloc de treball, generalment a casa, per mitjà de les telecomunicacions, internet, etc.  | teletreball (m.)   teleworking, working from home / teletrabajo A en Jaume, li agradaria treballar des de casa, però l'empresa no permet el teletreball. | |||
| Temps que no està dedicat a una activitat concreta, temps d’oci.  | temps lliure   free time, spare time / tiempo libre El millor de les vacances és que tenim temps lliure. | |||
| Conjunt de cures i remeis que s'apliquen a una persona per tractar una malaltia.  | teràpia (f.)   therapy / terapia La Sílvia va fer una teràpia per deixar de fumar. | |||
| Cada una de les parts que queda quan es divideix una cosa en tres parts iguals.  | terç (m.)   third / tercio | |||
| Que té relació amb les termes o els banys d'aigües minerals.  | termal (adj.)   thermal (spa waters) / termal Les aigües del balnerari són termals. L'aigua surt a 38,8º. | |||
| Moviment vibratori o sacseig, fort i curt, de la superfície de la Terra.  | terratrèmol (m.)   earthquake / terremoto El terratrèmol ha destrossat les cases del poble. | |||
| Sensació de vergonya, d'inseguretat i de dificultat per relacionar-se amb els altres.  | timidesa (f.)   shyness / timidez | |||
| Cadascuna de les dues tires de roba que passen per damunt de les espatlles i sostenen els pantalons, les faldilles o alguna altra peça de vestir.  | tirant (m.)   straps, braces / tirante | |||
| Llançar-se a fer una cosa de manera decidida, sense pensar-s'ho.  | tirar-s'hi de cap (loc.)   throw oneself into something rashly / tirarse de cabeza Tenia la idea de muntar el seu propi negoci i va tirar-s'hi de cap. | |||
| Col·loquialment, referit a un vestit, que és recte i no cenyit.  | tirat, tirada (adj.)   loose-fitting, straight / tirado, tirada | |||
| Cada un dels períodes de treball en què s'organitza l'activitat laboral d'una empresa.  | torn (m.)   shift / turno L'empresa fa tres torns: de matí, de tarda i de nit. | |||
| Persona armada amb un trabuc. Actualment elstrabucaires formen grups folkòrics presents a les festes majors i altres celebracions tradicionals.  | trabucaire (m. i f.)   festive figures of armed men / miembro de un grupo folklórico armado con un trabuco A les festes majors, és habitual que un grup detrabucaires disparin salves enlaire per anunciar que comença la festa. | |||
| Conjunt de cures i remeis que s'apliquen a una persona per combatre una malaltia.  | tractament (m.)   treatment / tratamiento Com que li sortien grans a la cara va fer un tractamentde neteja de cutis. Sembla que li ha anat bé: ara ja no en té cap. | |||
| Que dóna, un indret, una sensació de pau i quietud.  | tranquil, tranquil·la (adj.)   calm / tranquilo, tranquila Si volem reposar, ens cal trobar un lloc tranquil. | |||
| Sensació de quietud que transmet un indret per l'absència de soroll o moviment.  | tranquil·litat (f.)   peace and quiet, calm / tranquilidad Durant les vacances, el que busco és la tranquil·litat. | |||
| Estat de la persona en què sent repòs i quietud, especialment per absència de preocupacions i maldecaps.  | tranquil·litat (f.)   peace and quiet / tranquilidad El que m'agrada més de la casa rural és el silenci i latranquil·litat. No hi ha presses ni estrès. | |||
| Comunicar o fer arribar a una persona un missatge, un sentiment, un estat d'ànim, etc.  | transmetre (v.)   transmit, pass on / transmitir | |||
| Feina que fan conjuntament un grup de persones.  | treball en equip (loc.)   team work / trabajo en equipo Una bona comunicació és indispensable per al treball en equip. | |||
| Eina que serveix per fer forats a la fusta, en una paret, etc.  | trepant (m.)   drill / taladro | |||
| Que és tres vegades més gran.  | triple (m.)   triple / triple El triple de tres és nou. | |||
| Que és adequat.  | ben trobat, ben trobada (loc.)   appropriate, opportune / bien hallado, bien hallada Penso que aquesta solució està molt ben trobada. | |||
| Cadira alta que serveix per asseure els infants a taula.  | trona (f.)   high chair / trona | |||
| Tub que porten els cotxes i les motos per treure els gasos del motor.  | tub d'escapament (m.)   exhaust pipe / tubo de escape | |||
| Ignorar, deixar passar, un fet negatiu o el mal comportament d’algú.  | fer els ulls grossos (loc.)   turn a blind eye / hacer la vista gorda | |||
| Que, per les seves qualitats, destaca per sobre dels altres; que és excepcional.  | únic, única (adj.)   unique / único, única Aquesta joia és única. No n'hi ha cap altra d'igual. | |||
| Lloc de treball que no està cobert.  | vacant (f.)   vacancy / vacante Sé que al departament de comptabilitat hi ha una vacant. Per què no t'hi presentes? | |||
| Que té molts anys; antic.  | vell, vella (adj.)   old / viejo, vieja La casa que vam llogar l'estiu passat era molt vella. | |||
| Darrera etapa de la vida, després de la maduresa.  | vellesa (f.)   old age / vejez | |||
| Instrument en forma de semicercle, que es mou amb la mà i serveix per fer-se aire i refrescar-se.  | ventall (m.)   fan / abanico | |||
| Zona destinada exclusivament al pas dels vianants.  | zona de vianants (loc.)   pedestrian zone / zona de peatones Ara que han convertit el carrer en una zona de vianants, els nens hi podran jugar tranquils. | |||
| Alegrar-se o vantar-se d'un triomf.  | cantar victòria (loc.)   celebrate a success / cantar victoria No s'ha de cantar victòria abans de guanyar la batalla. | |||
| Conjunt de mesures i persones que tenen la funció de vetllar per la seguretat en un lloc.  | vigilància (f.)   security, surveillance / vigilancia La vigilància al carrer és escassa i per això hi ha molts robatoris. Ningú no controla el que s'hi fa. | |||
| A l'entorn de, cap a.  | al voltant (loc.)   around / alrededor de | |||
| A l'entorn de, cap a.  | pels volts (loc.)   around / por los alrededores | |||
| Peça de vestir femenina que es posa sobre les espatlles per abrigar-se o com adorn.  | xal (m.)   shawl / chal | |||
| Referit al nas, que és curt i aplanat.  | xato, xata (adj.)   snub-nosed / chato, chata | |||
| Trobada en què es prepara i es menja xocolata desfeta.  | xocolatada (f.)   event where hot chocolate is drunk / chocolatada | |||
| Objecte de goma en forma de mugró que es posa a la boca dels infants perquè no plorin.  | xumet (m.)   dummy / chupete | |||